dijous, juny 4, 2026 - 12:24
Últim pronunciament del TJUE sobre l'ús abusiu de la contractació temporal a les Administracions Públiques.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat una sentència de notable rellevància en matèria de contractació temporal en el sector públic, que afecta directament les Administracions locals i, en particular, la gestió del personal laboral temporal i interí.
1. Abast jurídic del pronunciament
Cal precisar, en primer lloc, que aquesta sentència no crea doctrina jurisprudencial en l' ordenament jurídic espanyol, ja que aquesta funció correspon exclusivament al Tribunal Suprem. Així mateix, no modifica de forma directa la normativa estatal vigent (Estatut dels Treballadors, EBEP o Llei 20/2021).
No obstant això, la sentència sí que té caràcter vinculant, en la mesura que fixa la interpretació autèntica del Dret de la Unió (Directiva 1999/70/CE). En conseqüència:
- Els tribunals espanyols estan obligats a aplicar aquesta interpretació en els litigis que coneguin.
- Les Administracions Públiques, inclosos els ajuntaments, hi han d' actuar de conformitat, evitant pràctiques que ja han estat declarades incompatibles amb el Dret de la Unió.
2. Contingut essencial de la sentència
El TJUE conclou que Espanya no disposa actualment de mesures adequades, efectives i dissuasòries per prevenir i sancionar l'ús abusiu de successius contractes temporals en el sector públic.
En particular, el Tribunal declara que no compleixen les exigències del Dret de la Unió, ni de forma aïllada ni conjunta, les següents solucions habituals:
- La conversió del treballador en personal laboral indefinit no fix, en tractar-se d' una relació que continua sent temporal i manté l' empleat en una situació de precarietat.
- El pagament d 'indemnitzacions taxades amb límits màxims (20 o 33 dies per any de servei, amb topalls), en no reparar íntegrament el perjudici sofert ni tenir un efecte dissuasiu suficient.
- La convocatòria de processos selectius o d' estabilització, fins i tot amb valoració de l' experiència prèvia, quan no estan específicament dissenyats per sancionar l' abús comès.
- Règims genèrics de responsabilitat de l' Administració que siguin ambigus, abstractes o de difícil aplicació pràctica.
El TJUE considera que aquestes mesures no eliminen les conseqüències de l'abús ni garanteixen l'efecte útil de la Directiva, que persegueix evitar la precarització del personal temporal en el sector públic.
3. Marge d'actuació dels tribunals espanyols
Encara que la normativa estatal segueixi formalment vigent, els tribunals nacionals:
- No poden aplicar interpretacions contràries al criteri fixat pel TJUE.
- Han d' intentar una interpretació conforme al Dret de la Unió i, si això no és possible, deixar d' aplicar la solució nacional que resulti incompatible en el cas concret.
Això pot obrir un període d' evolució i inestabilitat jurisprudencial fins que el Tribunal Suprem adapti expressament la seva doctrina o es produeixi una modificació legislativa.
4. Repercussions pràctiques per als ajuntaments
Aquest pronunciament té potencial incidència directa en:
- Situacions d ' encadenament prolongat de contractes temporals o d' interinitat.
- Places de caràcter estructural ocupades temporalment durant llargs períodes.
- Procediments judicials en curs o futurs en què s' al·legui abús de la temporalitat.
Els ajuntaments no poden considerar, a la llum d' aquesta sentència, que la figura de l' indefinit no fix, la indemnització taxada o la participació en processos d' estabilització constitueixin per si soles una resposta jurídicament segura davant aquest tipus de reclamacions.
5. Conclusió
Tot i que la sentència del TJUE no crea doctrina jurisprudencial internament ni altera automàticament la legislació espanyola, sí que obliga a repensar la gestió de la contractació temporal en les entitats locals, incrementant el risc jurídic d' aquelles situacions en què s' hagi produït un ús abusiu de contractes de durada determinada.
Des del nostre despatx farem un seguiment continu de:
- La resposta del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors,
- L' evolució dels criteris judicials,
- I les possibles reformes normatives que puguin derivar-se d' aquesta doctrina europea.
Enllaç a la resolució: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:62024CJ0418
ALCALDEALDIA
