divendres, febrer 6, 2026 - 14:50
Obligació de presentar declaracions en taxes locals i la seva relació amb la potestat sancionadora
La Sentència del Tribunal Suprem 5566/2025, de 10 de desembre de 2025, aporta una doctrina molt rellevant per als ajuntaments en relació amb el règim de gestió de taxes, especialment aquelles vinculades a ocupació del domini públic local (subsòl, sòl o vol) per empreses subministradores, i la possibilitat de sancionar l'incompliment de l'obligació de declarar imposada per l'ordenança.
El litigi s'origina quan una empresa subministradora (Energysave Projects, S.L.) no presenta la declaració anual obligatòria exigida per l'Ordenança Fiscal de l'Ajuntament d'Alcalá de Henares per poder practicar la liquidació de la taxa. L'Ajuntament inicia un procediment sancionador per infracció de l'article 192 de la LGT i l'empresa recorre al·legant falta de cobertura legal per exigir aquesta declaració.
L'assumpte arriba al Tribunal Suprem, que fixa doctrina d'abast general per a totes les entitats locals.
1. La qüestió de fons: pot una ordenança municipal exigir declaracions als subjectes passius?
El Tribunal Suprem analitza dues qüestions clau:
- Si una ordenança municipal pot obligar els contribuents a presentar una declaració per a la liquidació d' una taxa.
- Si l' incompliment d' aquesta obligació pot ser sancionat com a infracció tributària de l' art. 192 LGT.
L'empresa al·legava que l'obligació de declarar només es pot imposar per llei estatal, invocant la reserva de llei tributària. El Tribunal rebutja aquesta interpretació.
2. El TS afirma que l'ordenança sí que pot exigir declaracions
El Suprem recorda que:
- L' art. 12 TRLHL permet a les entitats locals adaptar la normativa tributària estatal a la seva organització mitjançant ordenances.
- L' art. 16 TRLHL exigeix que les ordenances regulin expressament els règims de declaració i ingrés.
- L' art. 27 TRLHL estableix que les taxes podran exigir-se en règim d' autoliquidació, la qual cosa implica que el règim ordinari és el de declaració prèvia.
En conseqüència, l' ordenança pot optar entre:
- Sistema de declaració (el contribuent comunica les dades i l'Administració liquida).
- Sistema d'autoliquidació (l'obligat calcula i ingressa directament).
Ambdós sistemes són vàlids i compatibles amb la Llei estatal.
El Suprem insisteix a més que el marge de configuració municipal està emparat constitucionalment per l' autonomia local (art. 137 i 140 CE) i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 233/1999).
3. L'incompliment de l'obligació de declarar pot ser sancionat
La sentència estableix sens dubte que:
Si una ordenança estableix un règim de declaració obligatòria i el contribuent no presenta aquesta declaració, aquest incompliment constitueix infracció tributària de l' art. 192 LGT, que sanciona la manca de presentació de declaracions necessàries perquè l' Administració pugui liquidar un tribut no gestionat per autoliquidació.
El Tribunal considera que:
- L'obligació estava clara.
- L' empresa no va presentar la declaració.
- L' Ajuntament va actuar conforme a la Llei.
La sanció, per tant, és plenament ajustada a Dret.
4. Què implica aquesta doctrina per als ajuntaments
La sentència reforça la posició dels municipis i clarifica punts essencials de gestió tributària:
A. Les ordenances poden exigir declaracions obligatòries
I poden fer-ho sense necessitat d'una llei estatal que detalli les dades a presentar, sempre que respectin el marc del TRLHL i la LGT.
Això s' aplica especialment a taxes de:
- Ocupació del domini públic (subsòl, sòl, vol).
- Aprofitaments especials per empreses de subministraments (electricitat, telecomunicacions, xarxes, gas, aigua).
B. El règim de gestió (declaració o autoliquidació) ha d'estar clar en l'ordenança
El TS insisteix en la seguretat jurídica: l'ordenança ha de definir expressament com es gestiona el tribut i quina és l'obligació del contribuent.
C. L' incompliment de la declaració es pot sancionar
La manca de presentació és sancionable com a infracció de l' art. 192 LGT.
Això evita que els ajuntaments quedin desprotegits davant d'empreses que no col·laborin a subministrar la informació necessària per liquidar la taxa.
D. La doctrina és aplicable a totes les entitats locals
Tot i que el cas és d'Alcalá de Henares, el raonament és general i afecta qualsevol taxa local amb necessitat de dades subministrades pels subjectes passius.
5. Conclusió
La STS 5566/2025 estableix amb claredat que:
- Les ordenances municipals estan habilitades per exigir declaracions prèvies a la liquidació de taxes locals.
- La falta de presentació d'aquestes declaracions constitueix infracció tributària sancionable (art. 192 LGT).
- El marge d' autonomia local permet adaptar i desenvolupar la normativa tributària estatal en matèria de gestió i liquidació.
ALCALDEALDIA
