dijous, gener 15, 2026 - 16:08

L'urbanisme municipal davant del nou escrutini judicial: per què es multipliquen les anul·lacions de plans i llicències.

En els últims anys, els tribunals han incrementat la seva atenció sobre l'urbanisme local. Les sentències que anul·len plans generals, modificacions puntuals, llicències o instruments de gestió han deixat de ser excepcions per convertir-se en un fenomen recurrent. Aquesta tendència planteja una pregunta incòmoda però necessària: estan els ajuntaments preparats per afrontar un ecosistema jurídic cada vegada més exigent?

La resposta, en molts casos, és negativa. La hipertròfia normativa, la manca de mitjans especialitzats i la creixent sensibilitat judicial respecte al medi ambient, la participació ciutadana i la transparència configuren un escenari on els errors procedimentals pesen més que mai.

1. Hipernormativització: un camp minat per als petits municipis

L' urbanisme és, probablement, l' àmbit amb major densitat normativa de l' ordenament jurídic, on hi trobem:

• legislació estatal de sòl,
• normatives autonòmiques d' urbanisme i ordenació del territori,
• lleis i reglaments sectorials (costes, aigües, patrimoni històric, medi ambient, seguretat industrial, ...),
• planejament supramunicipal,
• planejament sectorial,
• planejament derivat
• i ordenances locals.

En aquest entorn, un simple descuit procedimental -un tràmit d'informació pública insuficient, un informe sectorial omès, una actualització cartogràfica incompleta- pot convertir en vulnerable tot un planejament, o qualsevol altre instrument urbanístic.

Els tribunals estan deixant clar que la complexitat normativa no eximeix del compliment estricte. I això afecta especialment els municipis amb recursos limitats, que sovint operen amb equips jurídics i tècnics insuficients.

2. La participació pública com a taló d'Aquiles

Una de les causes més freqüents d'anul·lació és la defectuosa tramitació de la participació ciutadana. No n'hi ha prou amb publicar un anunci i obrir un període d'al·legacions: la jurisprudència està exigint que la participació sigui real i efectiva, especialment en procediments amb impacte significatiu.

Els tribunals han reforçat la idea que la participació no és un tràmit formal, sinó un dret substantiu. Això obliga els ajuntaments a documentar acuradament totes les actuacions, justificar la valoració d'al·legacions i garantir la transparència de cada fase.

3. El medi ambient com a eix del nou control judicial

La normativa ambiental -avaluacions estratègiques, avaluacions d'impacte, informes sectorials- s'ha convertit en un filtre imprescindible. Cada vegada és més habitual que un pla urbanístic o una llicència sigui anul·lada per deficiències en la justificació ambiental, per diversos possibles motius:

• no es va actualitzar la cartografia;
• l'estudi va resultar insuficient o desfasat;
• no es van valorar adequadament alternatives;
• o no es van integrar informes sectorials preceptius.

La doctrina judicial està sent rotunda: si hi ha impacte rellevant, el defecte al tràmit ambiental vicia per complet el procediment.

4. Transparència, motivació i traçabilitat: les noves exigències

Els tribunals demanen que les decisions urbanístiques siguin motivades, consistents i amb traçabilitat procedimental impecable.

Avui no n'hi ha prou amb aprovar un pla o atorgar una llicència: cal justificar el perquè, en base a quins informes, amb quins criteris tècnics i com s'han ponderat els interessos en conflicte.

Aquesta tendència obliga els ajuntaments a tenir cura d' aspectes que abans es donaven per supòsits:

• actes i informes complets,
• motivacions individualitzades,
• reforç de la funció tècnica jurídica,
• conservació íntegra de l' expedient.

Un expedient incomplet equival a un expedient vulnerable.

5. El risc econòmic: responsabilitat patrimonial i reintegraments

Quan un pla o una llicència s'anul·len, les conseqüències no són només jurídiques: també poden ser econòmiques.

Els ajuntaments s' exposen a:

• anul·lació de projectes públics i privats,
• indemnitzacions per responsabilitat patrimonial,
• reclamacions de tercers,
• anul·lació de contractes,
• reintegraments de subvencions o ajuts vinculats a projectes urbanístics,

• paralització d' inversions privades o públiques.

En un escenari pressupostari limitat, el risc econòmic derivat d' una actuació urbanística incorrecta pot ser devastador.

6. Com poden reaccionar els municipis?

Hi ha bones pràctiques jurídiques que redueixen apreciablement els riscos:

a) Reforçar els serveis jurídics i tècnics

L' especialització és clau. Externalitzar suport en fases crítiques pot evitar anul·lacions futures.

b) Diagnòstic preventiu i actualització del planejament vigent

La revisió jurídica dels instruments urbanístics detecta incoherències, omissions, manca d' actualització i possibles vulneracions de normes sectorials.

c) Protocolitzar els procediments

Guies internes, models d'informes i checklists ajuden a garantir que no s'omet cap tràmit essencial.

d) Documentació reforçada de la participació i motivació

Tot acte urbanístic rellevant ha de deixar constància de com i per què s' adopten les decisions.

e) Adoptar una visió realista del risc jurídic

La prudència en llicències i autoritzacions, especialment en sectors sensibles, pot evitar litigis costosos.

Conclusió

L'urbanisme municipal està vivint una etapa de màxima judicialització. Els ajuntaments ja no només han d'actuar conforme a la llei, sinó que també han de poder demostrar de forma exhaustiva que ho han fet.

En aquest context, la seguretat jurídica no és un element accessori: és la base que permetrà als municipis planificar, atreure inversió i evitar litigis que comprometin la seva viabilitat.

Els governs locals necessiten una cultura jurídica preventiva, més sòlida i més tècnica, que transformi l' urbanisme de ser un focus de risc a esdevenir una veritable eina de desenvolupament.

Com podem ajudar-vos?

Si el vostre ajuntament necessita reforçar la seguretat jurídica dels seus instruments urbanístics, actualitzar-los, revisar procediments, prevenir riscos de nul·litat o comptar amb suport especialitzat en fases clau del planejament, la gestió i l'execució, el nostre equip jurídic està a la vostra disposició.. Assessorem entitats locals en la revisió, elaboració i defensa de les seves actuacions urbanístiques, aportant rigor tècnic, acompanyament continu i solucions pràctiques adaptades a cada municipi.

ALCALDEALDIA