divendres, febrer 6, 2026 - 14:51
La prescripció en la liquidació de contractes públics i efectes per a les entitats locals
La Sentència del Tribunal Suprem 6080/2025, de 23 de desembre de 2025, estableix una doctrina especialment rellevant per als ajuntaments en la gestió de certificacions finals i liquidacions de contractes d'obra pública. El cas es refereix a un contracte d' obres d' infraestructures ferroviàries al País Basc i a la determinació de si el dret de l' Administració a liquidar un saldo al seu favor es trobava prescrit.
El Tribunal reafirma criteris ja consolidats en matèria de prescripció, però introdueix precisions clau sobre quines actuacions interrompen el termini, encara que es tracti de procediments complexos en els quals intervenen diverses administracions o ens públics.
1. El problema jurídic: quan prescriu el dret de l'Administració a liquidar l'obra?
El litigi partia d 'una demora de més de cinc anys entre la recepció de l'obra (abril de 2015) i l' aprovació de la certificació final (desembre de 2020). La UTE va al·legar que, donat aquest retard, el dret de l'Administració a reclamar un saldo al seu favor havia prescrit.
El debat es va centrar en dos aspectes:
- Quin és el termini de prescripció aplicable.
- Quins actes són capaços d'interrompre'l, especialment en contractes la tramitació dels quals requereix la supervisió d'altres ens (en aquest cas, ADIF).
2. Doctrina fixada: termini de 4 anys i dies a quo en la recepció de l'obra
El Tribunal Suprem confirma que:
- El termini de prescripció és de quatre anys, conforme a la normativa pressupostària (art. 44.2 del Decret Legislatiu 1/1997 del País Basc).
El dies a quo, és a dir, el dia inicial del còmput, és la data de recepció de l' obra, ja que a partir d' aquell moment l' Administració hauria d' iniciar la tramitació per aprovar la certificació final.
Amb això, el Tribunal rebutja que el termini pugui començar quan l' Administració decideixi aprovar la certificació o quan el contractista manifesti la seva oposició. El contrari permetria a l'Administració "controlar" l'inici del termini prescriptiu, la qual cosa seria contrari al principi de seguretat jurídica.
3. La clau de la sentència: què interromp la prescripció
El punt central de la sentència és determinar si certes actuacions prèvies —com remetre a ADIF una proposta de certificació final, amb coneixement del contractista— són suficients per interrompre el termini de quatre anys.
El Tribunal Suprem respon clarament que sí:
- La remissió de la proposta de certificació final a ADIF, necessària per a la seva supervisió,
- quan aquesta proposta es comunica també al contractista,
interromp el termini de prescripció, perquè constitueix una actuació administrativa conduent a la liquidació.
El Suprem subratlla que:
- No cal que es tracti d' una reclamació formal de pagament.
- No importa que ADIF sigui un "tercer" respecte al contracte: la seva intervenció és preceptiva segons els convenis aplicables.
- L'actuació no és "interna", sinó un pas essencial en el procediment, amb participació o coneixement efectiu del contractista.
4. Efectes de la doctrina: l'Administració no perd els seus drets si actua, encara que tard
En el cas concret, el Tribunal conclou que:
- La comunicació de la proposta de certificació final el març de 2017 va interrompre vàlidament la prescripció.
- Per tant, quan la certificació final va arribar el 2020, el dret de l'Administració no estava prescrit.
- Es confirma la validesa de la liquidació a favor de l' Administració.
- El recurs de cassació de la contractista és desestimat.
5. Què suposa aquesta doctrina per als ajuntaments?
A. Les actuacions prèvies a l' expedient sí que interrompen la prescripció
Els ajuntaments no perdran el seu dret a liquidar obres per haver transcorregut quatre anys si:
- Durant aquest període han realitzat actuacions administratives reals,
- orientades al mesurament, valoració o preparació de la certificació final,
i notificades formalment al contractista, encara que no siguin resolucions de liquidació.
Això és especialment rellevant en obres complexes on intervenen entitats col·laboradores (diputacions, consorcis, empreses públiques).
B. La data de recepció de l' obra és determinant
El còmput del termini comença quan se signa l' acta de recepció, no quan es prepara o dicta la certificació final.
Això obliga els ajuntaments a planificar i documentar bé les actuacions posteriors per evitar al·legacions de prescripció.
C. Importància de deixar constància dels actes interruptius
Correus, informes, requeriments al contractista o remissions de documentació —sempre que siguin formalment comunicades— interrompen la prescripció i permeten mantenir viu l'expedient.
D. Evita que l' Administració sigui penalitzada per la complexitat del procediment
La doctrina evita que la càrrega de tramitacions obligatòries (informes tècnics, intervencions de tercers, revisions) suposi la pèrdua del dret a reclamar un saldo a favor de l'Ajuntament.
6. Conclusió
La STS 6080/2025 aporta seguretat jurídica als ajuntaments en confirmar que:
Quan existeixi demora a liquidar una obra, qualsevol actuació administrativa coneguda pel contractista i dirigida a completar el procediment de certificació final interromp el termini de prescripció de quatre anys.
Això impedeix que els contractistes puguin al·legar prescripció basant-se únicament en la tardança administrativa, sempre que l'Ajuntament hagi actuat —tot i que per fases— dins del període.
ALCALDEALDIA
