dijous, gener 15, 2026 - 16:15

Es modifica la Llei 26/2010 del Règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 9542 de 14 de novembre de 2025 va publicar la Llei 9/2025, de 13 de novembre, de modificació de la Llei 26/2010 de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.

La Llei 9/2025 introdueix modificacions rellevants en els drets de la ciutadania, l’actuació administrativa i la prestació dels serveis públics. Totes les administracions catalanes —incloses les entitats locals— han d’adaptar el seu funcionament a aquests canvis des de la seva entrada en vigor.

A continuació es destaquen només els aspectes que afecten directament ajuntaments, consells comarcals i ens dependents.

1. Prohibició de la cita prèvia obligatòria (nou art. 21)

La norma estableix que la cita prèvia no pot ser obligatòria en cap cas per accedir als serveis presencials de les administracions públiques. Només es pot utilitzar com a mecanisme d’organització, però no com a requisit indispensable per ser atès.

Impacte per als ajuntaments:

• Les oficines d’atenció ciutadana (OAC) no poden exigir cita prèvia per a tràmits essencials o per a l’atenció presencial general.
• Si es manté la cita prèvia com a eina organitzativa, cal garantir sempre una via alternativa d'accés immediat.
• Cal revisar la normativa interna, webs municipals, cartelleria i sistemes de gestió de torns.

2. Nous drets dins del dret a una bona administració (art. 22)

La nova regulació amplia el catàleg de drets que les administracions públiques —també les locals— han de garantir.

Drets especialment rellevants per a les entitats locals:

• Llenguatge clar i comprensible en resolucions i notificacions municipals.
• Resolució expressa i notificada dins dels terminis.
• Dret a la tramitació unificada de procediments quan intervenen diverses administracions.

• Prestació proactiva i personalitzada de serveis públics (obligació gradual d’implementació).

3. Nou article 22 bis: dret a rectificar errors i principi reforçat de confiança

El nou article regula un dret explícit de la ciutadania a rectificar errors i estableix límits clars a la responsabilitat del personal públic.

Implicacions per als ens locals:

• L’ajuntament no pot sancionar la ciutadania que cometi per primera vegada un error material o formal si:
  • ha actuat de bona fe i sense frau, i
  • corregeix l’error dins el termini establert.
• El personal públic només respon per dolo o negligència greu.
• Els procediments municipals han de preveure vies senzilles per a la correcció d’errors sense penalització.
• Les resolucions han de motivar quan s’apreciï mala fe o intencionalitat.

4. Nou article 22 ter: protecció davant d’errors administratius en prestacions bàsiques

Aquest precepte té un impacte directe en els serveis socials municipals quan gestionen ajudes o prestacions econòmiques bàsiques.

Obligacions dels ajuntaments:

• Si un cobrament indegut prové exclusivament d’un error de l’Administració, no es poden exigir interessos ni recàrrecs.
• L’ajuntament només pot reclamar el principal, mitjançant plans de retorn flexibles adaptats a la capacitat econòmica de la persona.
• Les resolucions han de motivar la decisió de no exigir interessos.

5. Nous principis d’actuació administrativa (art. 31)

S’amplien els principis que han de regir tota Administració pública catalana.

Destaquen:

• Proactivitat i personalització dels serveis.
• Confiança legítima i bona fe com a eixos centrals.
• Equitat territorial en l’accés als serveis.
• Major èmfasi en transparència, simplificació i accessibilitat universal.

Què han de revisar els ajuntaments?

• Reglaments interns, cartes de serveis, protocols d’atenció i instruccions al personal.
• La planificació municipal ha d’incorporar la proactivitat com a element estructural.

6. Nou article 40 bis: serveis proactius i personalitzats

Aquest article regula l’ús de serveis que anticipen necessitats de la ciutadania (avisos, renovacions, preinscripcions suggerides, etc.).

Conseqüències per als ajuntaments:

• Cal obtenir consentiment exprés, específic i informat de la persona usuària.
• El consentiment ha de documentar-se en un registre de consentiments.
• Es prohibeixen els consentiments genèrics.
• És obligatori informar sobre:
  • tractament de dades,
  • perfilatge i lògica aplicada,
  • impacte de l’automatització.

Afecta especialment:

• padró, serveis socials, educació, tributs, OAC i sistemes d’avisos automatitzats.

7. Indicadors anuals d’atenció ciutadana (Disposició addicional 1a)

Tot i que el Govern de la Generalitat és qui elabora l’informe anual, els ajuntaments hauran de facilitar dades, entre les quals:

• dades d’atenció presencial,
• temps d’espera,
• ús de la cita prèvia,
• queixes i reclamacions,
• dades desglossades territorialment.

A la pràctica, implica un reforç de les obligacions de report per als ens locals.

8. Entrada en vigor

La Llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Els ajuntaments han d’iniciar immediatament l’adaptació de:

• protocols d’atenció ciutadana,
• textos administratius i notificacions,
• procediments sancionadors,
• gestió de prestacions socials,
• polítiques de protecció de dades,
• instruccions internes i normativa municipal.

Més informació: https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1029328

ALCALDEALDIA