dijous, agost 9, 2018 - 10:22
CLAUS DE L'APLICACIÓ DE LA PLUSVÀLUA DESPRÉS DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM DE 9 DE JULIOL DE 2018
La Sala Tercera del Tribunal Suprem, amb un gens dissimulat to de reprimenda cap a la manca de claredat de la Sentència del Tribunal Constitucional de 11 de maig de 2017 (retret aquest sens dubte merescut), que declarava la inconstitucionalitat dels articles 107.1 i 107.2 a ) del Text refós de la Llei d'Hisendes Locals, interpreta l'abast d'aquesta declaració d'inconstitucionalitat i, amb una encomiable sistemàtica expositiva, ofereix les claus de l'aplicació que tant els ajuntaments, com és el cas als jutjats i tribunals del Contenciós- Administratiu, han de donar a un dels impostos essencials per al sosteniment de les hisendes municipals.
Fins a arribar a aquest punt, la disparitat d'interpretacions que de la Sentència del Constitucional han efectuat els diferents jutjats Contenciosos i Tribunals Superiors de Justícia, ha causat greus i irreparables pèrdues a moltíssims ajuntaments.
Però per fi, el Tribunal Suprem, mitjançant la seva sentència de 9 de juliol de 2018, com un autèntic paradigma de la seguretat jurídica, ha indicat clarament tant als nostres contribuents com als aplicadors de la llei, com actuar en relació amb l'existència o la inexistència del fet impositiu del tribut, és a dir, com dirimir en el procediment tributari, i si és possible en seu judicial, si ha existit o no un increment de valor dels terrenys entre les dues transmissions de referència, i per això abordarem la qüestió a la llum d'aquella.
La Sentència del Tribunal Suprem, en el seu Fonament de Dret Quart, dedicat a l'abast de la declaració d'inconstitucionalitat continguda en la Sentència del Tribunal Constitucional de 11 de maig de 2017, indica que no es declara la inconstitucionalitat total o absoluta de tots els preceptes esmentats en la decisió (articles 107.1, 107.2.ay 110.4 del TRLHL), sinó que, al final de la seva pàgina 30, el que diu és el següent:
"... anul·lada i expulsada definitivament l'ordenament jurídic la prohibició que fins a la data de dictar la Sentència tenien els subjectes passius de l'impost de provar la inexistència d'increments de valor en la transmissió onerosa de terrenys de naturalesa urbana, prohibició de la que indirectament derivava la fallida del principi de capacitat econòmica de l'article 31.1 CE, queda oberta la via per dur a terme aquesta prova. Una qüestió diferent és a qui correspongui la càrrega de la mateixa, quins mitjans probatoris siguin idonis per dur-la a efecte o, en fi, si aquests aspectes compten en l'actualitat amb la deguda cobertura legal ... "
En el seu Fonament de Dret Cinquè, indica la STS que "Correspon al subjecte passiu de l'IIVTNU provar la inexistència d'una plusvàlua real d'acord amb les normes generals sobre la càrrega de la prova que preveu la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general Tributària ( «LGT») ", i finalment, ens indica clarament com s'ha de provar aquesta inexistència d'una plusvàlua real:
"2.- Per acreditar que no ha existit la plusvàlua gravada per l'IIVTNU podrà el subjecte passiu (a) oferir qualsevol principi de prova, que almenys indiciàriament permeti apreciar-la, com és la diferència entre el valor d'adquisició i el de transmissió que es reflecteix en les corresponents escriptures públiques [el valor probatori seria equivalent al que atribuïm a l'autoliquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials en els fonaments de dret 3.4 de les nostres sentències de 23 de maig de 2018 (RRCA núm. 1880/2017 i 4202/2017 ), de 5 de juny de 2018 (RRCA núm. 1881/2017 i 2867/2017) i de 13 de juny de 2018 (RCA núm. 2232/2017]; (b) optar per una prova pericial que confirmi tals indicis, o , en fi, (c) emprar qualsevol altre mitjà probatori ex article 106.1 LGT que posi de manifest el decrement de valor del terreny transmès i la consegüent improcedència de girar liquidació per l'IIVTNU. ...
3.- Aportada -segons hem dit, per qualsevol mig- per l'obligat tributari la prova que el terreny no ha augmentat de valor, ha de ser l'Administració la que provi en contra d'aquestes pretensions per poder aplicar els preceptes del TRLHL que el decisió de la STC 59/2017 ha deixat en vigor en cas de plusvàlua. Contra el resultat de la valoració de la prova efectuada per l'Administració en el si del procediment tributari corresponent, l'obligat tributari ha de disposar dels mitjans de defensa que se li reconeixen en via administrativa i, posteriorment, en seu judicial. A la via contenciosa administrativa la prova de la inexistència de plusvàlua real serà apreciada pels tribunals d'acord amb el que estableixen els articles 60 i 61 LJCA i, en darrer terme, i tal com disposa l'article 60.4 LJCA, de conformitat amb les normes del Codi Civil i de la Llei d'enjudiciament civil. "
Així doncs, el resum de les indicacions del Tribunal Suprem és el següent:
1.- Inicialment és el subjecte passiu de l'impost qui ha de provar, només indiciàriament (mitjançant contrast de valors en les escriptures, contrast de valors cadastrals, contrast del valor a efectes de l'impost considerat en l'anterior transmissió, aportació d'estadístiques sobre el valor de l' sòl, informe pericial, etc), que no ha existit un increment del valor del sòl entre la transmissió gravada i l'anterior.
Al nostre parer, aquesta prova indiciària haurà d'aportar a la via administrativa, per permetre a l'administració rebatre en la mateixa, i si l'aporta en via contenciosa administrativa podrà ser considerada extemporània (a causa del caràcter merament revisor de la jurisdicció).
En el cas d'autoliquidacions, el subjecte passiu haurà invocar i aportar la prova indiciària dins el termini de liquidació, i liquidar a quota zero per absència del fet imposable.
En aquest sentit no estarà de més que, per part de l'Ajuntament, s'adapti l'Ordenança Fiscal amb la finalitat d'impedir que els subjectes passius puguin primer autoliquidar l'impost segons la fórmula dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 del TRLHL, i més tard -abans de la prescripció de la autoliquidación- puguin invocar l'absència del fet imposable, abusant així del mecanisme de la rectificació.
En canvi, en el cas de les liquidacions practicades per l'Administració, la prova indiciària de l'absència d'increment de valor el subjecte passiu pot aportar amb el recurs administratiu de reposició interposat contra la liquidació notificada.
2.- Si el subjecte passiu de l'impost invoca l'absència del fet imposable i aporta la prova indiciària de la inexistència d'increment de valor, correspon llavors a l'Ajuntament rebatre aquesta circumstància, pel que sembla clar que a partir de la Sentència del TS els serveis Tècnics Municipals tindran molta més feina, ja que mentre a l'obligat tributari només se li demana un indici de prova, en canvi per desvirtuar-a l'Ajuntament li és exigible una prova més completa, és a dir, un informe de valoració que compari els respectius valors de mercat del terreny en les dues dates de la meritació i de l'anterior transmissió.
Com a compensació a aquesta desigual exigència probatòria, i com és sabut, els informes tècnics municipals gaudeixen de les presumpcions d'encert, objectivitat i imparcialitat, de manera que a la pràctica, si l'informe municipal desmenteix la prova indiciària del contribuent, per imposar la seva objecció a l'impost al subjecte passiu no li quedarà altre remei que acudir a la via contenciosa administrativa i sol·licitar a la mateixa la intervenció d'un perit judicial, el que a priori sembla que pot desincentivar als potencials recurrents de liquidacions amb imports poc considerables.
Com és de veure, la Sentència del Tribunal Suprem ha fixat la sistemàtica del tractament de les objeccions per part del ciutadà a l'aplicació de l'impost de la plusvàlua, però encara queden per desvetllar uns quants entrecijos sobre com desenvolupar el procediment tributari davant la invocació de la inexistència del fet imposable, pel que en nom d'una major seguretat jurídica en l'aplicació dels criteris del TS, sens dubte es fa necessària una bona reforma o adaptació de l'Ordenança Fiscal de l'IIVTNU que impedeixi la formació d'esquerdes o escletxes en el procediment que puguin perjudicar les ja de per si malmetidas hisendes locals fins i tot després de la Sentència del Suprem, així com una correcta revisió dels models d'impresos normalitzats que es faciliten al contribuent, amb el que no cal dir que a l'efecte el nostre despatx professional es posa a disposició dels ajuntaments per reformar les Ordenances Fiscals per evitar n oves situacions perjudicials per a l'Ajuntament, i en benefici tant de les garanties dels contribuents, com d'un correcte exercici de la competència tributària municipal, amb la qual se sosté l'interès públic i els serveis que gaudeixen els veïns.
ALCALDEALDIA
