dijous, juny 4, 2026 - 11:46
Aprovat l'avantprojecte de Llei Orgànica d'Integritat Pública.
El Consell de Ministres ha aprovat l'Avantprojecte de la Llei Orgànica d'Integritat Pública, una norma que forma part del Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció i que suposa un salt qualitatiu en l'estratègia per combatre la corrupció política i econòmica en l'àmbit públic.
Es tracta d'un text amb 84 mesures i la modificació de fins a 18 lleis, sis d'elles orgàniques, amb la qual es materialitzen nombrosos compromisos inclosos en aquest Pla Estatal impulsat a l'estiu de 2025.
Aquest avantprojecte està basat en els cinc grans eixos de l'estructura de l'estratègia davant la corrupció: la prevenció de riscos i l'enfortiment dels controls; la investigació, l'acció de la Justícia i les sancions; sensibilitzar els ciutadans; la recuperació d'actius i la protecció dels informants, principis que compten amb l'aval de l'OCDE, que ha col·laborat en els treballs per al seu disseny amb assessorament i suport metodològic.
La norma presenta importants novetats: es creen nous organismes, s' amplien les competències d' altres i s' estableix una major transparència en determinats àmbits com és el dels partits polítics. L'avantprojecte aprovat complementa altres iniciatives posades en marxa com la tipificació del delicte d'enriquiment il·lícit, que no estava en el Codi Penal; la Llei de Protecció de l'Informant i l'Autoritat Independent per a la protecció de persones que denuncien fets corruptes; o el Pla d'Acció per la Democràcia, que aporta més transparència i rendició de comptes per als qui tenen responsabilitats públiques.
Aquest avantprojecte sorgeix del treball de diversos ministeris en coordinació amb el Ministeri d'Hisenda. Afectarà tots els àmbits en què existeixin riscos, com els de contractació, subvencions, l' externalització de serveis públics bàsics, la normativa o els recursos humans. El seu àmbit d' actuació inclou mesures per a totes les administracions públiques, ja sigui estatal, autonòmica o local, per la qual cosa tindrà una aplicació integral amb la qual es busca incrementar la confiança de la ciutadania, la lluita contra el frau en tots els àmbits i ser la primera línia de defensa dels fons públics.
Agència Independent d' Integritat Pública
L'avantprojecte recull la creació de l'anomenada Agència Independent d'Integritat Pública, un nou organisme clau en l'estratègia contra la corrupció. Serà una autoritat administrativa que exercirà el paper central en la lluita contra pràctiques corruptes i fraudulentes. Per a això, integrarà tres departaments clau per a les bones pràctiques i la persecució d' aquelles que no ho siguin, facilitant així una millor coordinació i una major eficàcia, encara que sempre respectant l' especialització de cada àrea.
Les tres organitzacions que aglutinarà la nova Agència d'Integritat Pública seran l 'Oficina de Conflictes d'Interessos (OCI), responsable de vetllar per evitar les incompatibilitats dels càrrecs públics i que assumirà noves competències sobre els grups d'interès; l 'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, que veurà reforçat el seu paper amb aquest moviment; i el Servei Nacional de Coordinació Antifrau, que augmentarà les seves competències i anirà més enllà de vetllar pels interessos financers de la Unió Europea a Espanya.
La creació de l' Agència i la integració d' aquests tres organismes servirà per millorar l' actuació contra la corrupció. Quedarà garantit, alhora, el respecte de les qualificacions que resultin dels procediments d' investigació i l' atribució de la condició de protegida a tota persona que hagi comunicat a través de canals interns o externs de comunicació fets susceptibles de ser fraudulents.
La seva presidència, amb rang de Secretaria d'Estat, serà nomenada després d'un procés públic i haurà de comptar amb la ratificació del Congrés. El responsable d' aquesta tindrà un mandat únic de sis anys no renovable, condicions similars a les d' altres institucions clau per al sistema democràtic.
Control sobre partits polítics
La llei incrementa la vigilància sobre la gestió econòmica dels partits polítics. Així, tots els partits i les seves fundacions hauran de fer una auditoria externa de manera obligatòria si reben més de 50.000 euros de fons públics. El resultat de la mateixa haurà de presentar-se juntament amb els seus comptes davant el Tribunal de Comptes. Si no es compleix, es considerarà que els seus comptes estan incomplets.
També canvia el límit que obliga a publicar les donacions que reben els partits polítics, que passa de 25.000 euros a 2.500 euros. El termini per publicar aquestes dades serà d'un mes.
En l' àmbit de la contractació que realitzen els partits, qüestió molt relacionada amb els recursos públics que reben, s' introdueixen canvis per reforçar els controls. Així, quan una formació política sigui poder adjudicador, els seus contractes es regiran per la Llei de Contractes del Sector Públic.
Per fomentar aquests canvis, s' endureix el règim sancionador. Per exemple, no presentar l'auditoria suposarà una falta greu o molt greu. Pel que fa a les donacions, no donar-los publicitat pot implicar una multa que sigui pel doble de la quantitat no declarada.
Mapes de risc
La llei estén una pràctica ja utilitzada en la gestió dels fons europeus a la resta de les administracions: l' elaboració de mapes de risc. Es tracta d' una eina que ha de detectar els àmbits en els quals existeixen majors riscos de corrupció i frau, a més d' incloure novetats com la identificació dels perills associats a la gestió indirecta o externalitzada de serveis públics essencials.
També s' analitzaran els riscos derivats de la concentració del mercat, de l' ús d' operadors dominants, de la dependència tecnològica o d' informació. Finalment, inclouran les mesures a adoptar per evitar situacions d'aquest tipus.
Mesures en la contractació pública
En l' àmbit de la contractació pública es realitzen modificacions legals i es reformen instruments destinats a millorar la detecció i l' eradicació d' actes delictius o fraudulents. L'objectiu és aconseguir un increment de la transparència, més control i una major publicitat de la informació contractual. En definitiva, una exigència d' un major rigor en la tramitació de les licitacions i contractes que es realitzin.
Per materialitzar-lo, la llei preveu que passi a ser públic i accessible el registre d'empreses amb prohibicions de contractar amb les administracions públiques. Això permet que qualsevol òrgan de contractació i la pròpia ciutadania puguin saber quines empreses estan inhabilitades.
Una altra novetat és que, a través de l'Agència d'Integritat Pública, es creuaran les dades de diversos registres (Registre d'empreses prohibides de contractar, Registre de grups d'interès i l'empremta normativa) per identificar patrons d'influència indeguda i possibles corruptors sistèmics. A això se sumarà la creació de comitès d'integritat en tots els ministeris, donant més pes a la coordinació en el control intern entre els departaments.
Aquestes mesures permetran que la prohibició de contractar deixi de ser una conseqüència formal d'una condemna i passi a ser un mecanisme automàtic de protecció del sector públic.
Més tecnologia per detectar fraus
Un altre pas destacat és la modernització a la Plataforma de Contractació de l'Estat, on la informació que conté s'ampliarà. Una de les grans novetats és que s'utilitzaran eines d'anàlisi avançada, de Big Data i d'Intel·ligència Artificial per detectar patrons anòmals i prevenir conductes irregulars en les contractacions públiques. Aquesta pràctica s' estendrà a altres àmbits d' interès, com la Base de Dades Nacional de Subvencions.
En altres processos de control també s'utilitzarà més tecnologia perquè així evolucionin a una millor detecció de possibles problemes. Per a això, hi haurà una extensió de la Declaració d'Absència de Conflicte d'Interès (DACI). Amb aquest objectiu s' obligarà a utilitzar de manera més àmplia l' eina MINERVA, emprada fins ara per detectar possibles conflictes d' interessos en l' àmbit dels fons europeus. Amb aquesta legislació, s' estén a tots els procediments de despesa del sector públic estatal, en els àmbits de contractació, subvencions i recursos humans.
A més, es millora la interoperabilitat i l' ús compartit de la informació, mitjançant la traçabilitat d' expedients, la connexió entre bases de dades i la normalització de la informació.
Enduriment del Codi Penal
Perquè aquestes mesures s' apliquin d' una manera efectiva, s' introdueixen canvis en determinats tipus penals que incrementin les conseqüències per a particulars o empreses que tinguin condemnes per corrupció.
Una de les grans reformes és l 'ampliació dels terminis de prescripció d'aquests delictes. Passaran de cinc a set anys, cosa que donarà més temps a les investigacions d'assumptes que solen tenir gran complexitat.
Pel que fa a les condemnes, les pràctiques corruptes tindran penes d'inhabilitació màximes de 20 anys, deixant enrere els 15 anys actuals. Per la qual cosa hauran de passar dues dècades perquè puguin contractar amb l'administració, accedir a subvencions o tenir la possibilitat de comptar amb beneficis fiscals.
Altres exemples és l'extensió màxima de les multes a persones jurídiques als 10 anys, amb una quota màxima del 50% dels ingressos o 20.000 euros. El tràfic d'influències també serà castigat de manera més severa, ja que es tipificarà amb entre 1 i 4 anys de condemna i la prohibició de contractar amb les administracions de fins a 10 anys.
Finalment, s'impulsen dos nous subtipus agreujats d'obstrucció a la justícia quan afectin delictes de corrupció. L' objectiu és garantir que no hi hagi ingerències en els canals de denúncia i en l' actuació de les parts processals, la qual cosa facilita el desenvolupament de les investigacions sobre aquestes conductes.
Més pes de la Justícia
El sistema institucional es modernitzarà en la línia d' aquestes mesures. La base d'aquesta reforma és dotar de més mitjans, especialització i autonomia per a l'Administració de Justícia i el Ministeri Fiscal, amb la finalitat de reforçar la seva capacitat per actuar amb independència i agilitat davant els delictes de corrupció.
Com a part destacada de la legislació, es reforçarà el sistema de protecció de les persones informants, garantint que realitzin denúncies en entorns segurs i sense por a represàlies. Això serà una realitat gràcies a que existirà l' obligació que tots els organismes i entitats obligats a tenir un sistema intern d' informació disposin d' un sistema de compliment o d' integritat. Es contempla a més el dret a obtenir indemnitzacions proporcionals al dany sofert, inclòs el moral. Finalment, s' atribuirà la categoria de persona protegida als qui hagin gestionat canals interns o externs, recolzament que s' estendrà durant cinc anys després del cessament de la seva tasca.
També destaca l' augment de l' especialització judicial. Això s'executarà a través de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que contemplarà la creació de seccions especialitzades en matèria de corrupció, uns canvis que permetran a l'Estat disposar d'instruments eficaços no només per prevenir la corrupció, sinó també per detectar-la i sancionar-la amb totes les garanties.
Recuperació del defraudat o robat
Una altra de les bases, juntament amb la prevenció, la detecció, l'acció de la Justícia o la sensibilització, és la recuperació dels fons defraudats. Per a això, es dóna compliment a la Directiva 2025/1260, de 24 d'abril, que insta a reforçar l'accés a registres oficials mentre es garanteixen els drets fonamentals per localitzar actius susceptibles d'embargament. En aquesta línia, es buscarà consolidar la cooperació internacional reforçada amb altres organismes judicials i policials europeus.
Aquesta estratègia es materialitza a través d'un augment de les competències de l'Oficina de Recuperació i Gestió d'Actius (ORGA), que serà considerada autoritat competent per al tractament de dades personals en processos penals. Funció que s' utilitzarà en exclusiva per acordar mesures immediates de preservació de béns.
Dins de la norma també ressalta la incorporació de figures jurídiques, com el decomís sense condemna o el decomís de riquesa no justificada, en la línia de la Directiva europea, i garantint la tutela judicial. Els béns embargats i comissats comptaran amb majors garanties enfront del seu deteriorament, habilitant-se la seva venda anticipada per evitar aquesta situació.
Una altra novetat important és la vinculació de la devolució del robat a l'accés a beneficis penitenciaris. A través d'una modificació en la Llei General Penitenciària, només es podrà accedir a aquests avantatges després del compliment de la responsabilitat civil i la reparació econòmica derivada dels delictes de corrupció.
Coordinació de l' estratègia anticorrupció
Tot el contingut d'aquest avantprojecte és un dels vessants del Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció, la finalitat del qual és combatre la corrupció des d'un punt de vista transversal i integral.
Se sumen a aquesta estratègia altres normes com la Llei de 'Lobbies', actualment en tramitació parlamentària, i la Llei de l'Administració Oberta, que ja ha passat en primera volta pel Consell de Ministres.
Font: Consell de Ministres
ALCALDEALDIA
