Jueves, Enero 15, 2026 - 17:57
Novetats del Decret llei 22/2025 de resiliència del subministrament elèctric: impacte en les competències i l'urbanisme local.
El Decret llei 22/2025 neix com a resposta als incidents elèctrics de 2025 i persegueix un objectiu clar: fer més robust el subministrament elèctric a Catalunya accelerant la implantació d’energies renovables, sistemes d’emmagatzematge amb bateries i millores de la xarxa, sense perdre de vista dos elements que acostumen a generar fricció local: l’urbanisme i la participació veïnal.
1. Què canvia per al municipi en el dia a dia
La primera idea que ha de tenir present qualsevol ajuntament és que el decret limita la possibilitat de bloquejar de manera genèrica les instal·lacions energètiques. A partir d’ara no es poden dictar moratòries generals que paralitzin totes les llicències de renovables o d’emmagatzematge al terme municipal. L’urbanisme municipal pot i ha d’ordenar el territori, fins i tot delimitar zones on aquestes activitats no siguin admissibles, però la prohibició total per a tot el municipi no és possible.
En segon lloc, es simplifiquen moltes actuacions d’autoconsum en sòl urbà. El text permet, per exemple, pèrgoles solars en aparcaments i equipaments de fins a 4 metres d’alçada, i admet instal·lacions d’autoconsum a cota molt baixa (fins a 1 metre) sense necessitat de tocar el planejament. En àmbits industrials o logístics es reconeix com a ús compatible la implantació de bateries, punts de recàrrega i renovables d’autoconsum, de manera que el promotor no necessiti una modificació urbanística prèvia. També es resol un dubte habitual amb l’eòlica d’autoconsum: l’aerogenerador ha de guardar 500 metres respecte del límit del sòl urbà residencial, i l’alçada es regirà per les servituds aeronàutiques, no pels topalls d’alçada de la normativa urbanística clàssica. Traduït a gestió municipal: convé actualitzar les ordenances per reflectir quins supòsits passen a declaració responsable o comunicació prèvia, i ajustar els criteris d’inspecció i control a la nova realitat.
2. Participació veïnal i repartiment local en els grans projectes.
Un dels flancs més sensibles de la tramitació energètica és l’acceptació social. El decret l’afronta amb un sistema en dos temps per als parcs eòlics de més de 10 MW i les plantes fotovoltaiques de més de 5 MW en sòl no urbanitzable. Abans, fins i tot, que l’expedient surti a informació pública, la promotora ha de dur a terme un acte de presentació obert al veïnat als municipis directament afectats per la implantació (no pels accessos o la línia), amb explicació del projecte, torn de paraula i documentació disponible. D’aquest acte n’ha de sortir un informe que valori l’acceptació social i que s’adjuntarà a l’expedient.
En una fase posterior, i abans de l’autorització d’explotació, la promotora està obligada a obrir una oferta de participació local: com a mínim el 20 % del pressupost del projecte ha d’estar disponible per a propietat o finançament amb participació de persones i entitats del territori. Aquesta oferta s’ordena en dos cercles:
- primer el municipi o municipis d’implantació, i, si no es cobreix,
- la comarca o municipis limítrofs.
La norma preveu exempcions raonables (per exemple, quan el projecte ja s’articula com a comunitat energètica, quan és un projecte local de petita potència, quan existeix un PPA local de llarga durada o quan s’instal·la autoconsum municipal equivalent a almenys el 5 % de la potència amb aportació a fons perdut de la promotora). En la pràctica, l’ajuntament no “tramita” aquesta oferta, però sí li interessa verificar-ne l’existència i la qualitat, perquè una mala execució pot derivar en conflictivitat i retards.
3. Comunitats energètiques: utilitat pública i porta d’entrada municipal
El decret fa un pas rellevant en declarar d’utilitat pública les comunitats energètiques i crear un Registre autonòmic específic. La novetat més útil per als ajuntaments és doble: d’una banda, es reconeix expressament la competència municipal per participar en aquestes comunitats; de l’altra, s’autoritza les administracions a constituir drets de superfície o concessions sobre béns públics a favor de projectes de comunitat energètica. Això permet, per exemple, impulsar una planta fotovoltaica a la coberta d’un poliesportiu o desplegar pèrgoles solars en un aparcament municipal, amb participació ciutadana i retorn econòmic local.
4. Regadius i sòl agrari: una regla clara amb excepcions
En matèria agrària, la norma busca reduir la litigiositat amb una regla clara: no es podran autoritzar plantes fotovoltaiques en àmbits de regadiu que estiguin en ús o amb infraestructures ja executades. Ara bé, hi ha excepcions significatives, entre elles els projectes d’autoconsum connectats a la xarxa de distribució tramitats amb urgència, les compensacions que no perjudiquin el ple desenvolupament del regadiu, els àmbits inactius durant anys o, de manera molt destacada, la fotovoltaica en basses i infraestructures de reg (que queda subjecta només a autorització energètica, sense tràmit urbanístic ni avaluació ambiental específica). A més, s’ordena l’ús del sòl de gran valor agronòmic en secà, amb límits i amb l’obertura a l’agrovoltaica sota criteris tècnics. Per evitar “danys col·laterals” en expedients avançats, s’estableix un règim transitori: els projectes que ja tenien accés i connexió o tràmits substantius iniciats no es veuen afectats, inclosa la seva hibridació o ampliaciófins a un +25 % de potència.
5. Xarxa elèctrica: menys tràmits en allò menor, més transparència en allò major
En l’àmbit de les xarxes, dues idees pràctiques:
La primera: les línies de transport de competència autonòmica no estan subjectes a llicència urbanística municipal ni a altres actes de control preventiu; amb tot, l’ajuntament emet un informe urbanístic (termini d’un mes), la promotora ha de fer una presentació inicial del projecte als municipis afectats i ha de proposar un conveni que compensi els municipis amb ingressos equivalents als d’una llicència d’obres. Si l’informe fos incompatible i no existís alternativa raonable, la Generalitat pot autoritzar per interès públic prevalent.
La segona: es retallen procediments per a modificacions de transport i distribució que no requereixin nova avaluació ambiental ni declaració d’utilitat pública, i es defineix un catàleg d’actuacions (per exemple, repotenciacions sense canvi de servituds, implantació de DLR o renovacions) que només exigiran autorització d’explotació. Les reparacions o reposicions d’elements per avaria o manteniment amb característiques similars queden exemptes de les autoritzacions habituals i es comuniquen anualment a la Direcció General d’Energia. Per a l’ajuntament, això significa menys expedients menors a la cua i més focus en la planificació territorial i la bona informació al veïnat.
6. Emmagatzematge amb bateries: s’aclareix l’encaix urbanístic i ambiental
L’emmagatzematge esdevé peça clau de la resiliència del sistema i el decret dissipa dubtes: en sòl no urbanitzable, les instal·lacions de bateries es consideren infraestructures d’utilitat pública o interès social (la qual cosa justifica la seva implantació amb el règim urbanístic corresponent); en sòl urbà industrial o logístic, s’assimilen a usos d’activitat econòmica, de manera que la seva tramitació és molt més previsible. Les bateries independents es tramiten d’acord amb el Reial decret 1955/2000; a més, l’avaluació ambiental practicada a l’expedient energètic serveix com a informe sectorial en urbanisme llevat que hi hagi canvis en el projecte. Quan la bateria es hibrida dins de la poligonal d’un parc ja avaluat, l’òrgan substantiu consulta a l’ambiental si correspon una EIA simplificada, i urbanísticament n’hi ha prou amb l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Finalment, incorporar bateries a activitats amb autorització ambiental passa a ser, en principi, modificació no substancial, que es farà constar a les actes d’inspecció.
7. Autoconsum col·lectiu: menys paper i activació més àgil
Una millora molt concreta afecta l’autoconsum col·lectiu en baixa tensió: per activar el contracte d’accés, a les distribuïdores/comercialitzadores els n’hi ha prou amb la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya. No poden demanar documentació addicional. I si hi ha diverses versions de l’acord de repartiment i del fitxer de coeficients, han d’aplicar sempre l’última que se’ls hagi remès abans de l’activació. Per als municipis —que sovint promouen autoconsum compartit en barris o en habitatge públic— això evita colls d’ampolla amb les empreses distribuïdores.
8. Projectes en marxa: transmissions i repotenciacions
El decret obre la porta a transmetre les autoritzacions (prèvia, de construcció i d’explotació) de parcs abans de la posada en servei, amb autorització prèvia de l’òrgan energètic i un termini màxim de tres mesos per resoldre. Aquesta flexibilitat pretén evitar que projectes ja tramitats caiguin per canvis financers i, amb això, es perdin punts de connexió valuosos. També s’afavoreixen les repotenciacions: si no superen el +25 %, els terminis substantius i ambientals es redueixen a la meitat. Un detall operatiu: si s’afegeixen bateries a un parc existent, cal actualitzar la fiança de desmantellament per cobrir també la seva retirada.
9. ENTRADA EN VIGOR.
Aquest Decret llei va entrar en vigor el dia 31 d’octubre de 2025.
RECOMANACIONS PRÀCTIQUES PER ALS AJUNTAMENTS
A la llum de l’exposat, és aconsellable que:
- Actualitzeu les ordenances per alinear llicències, declaracions responsables i comunicacions amb el nou marc;
- Establiu un protocol per als actes de presentació (convocatòria local, arxiu d’al·legacions i respostes);
- Reviseu el planejament evitant moratòries generals i preparant l’adaptació al Pla Territorial de Renovables;
- Identifiqueu cobertes, aparcaments i sòls industrials aptes per a autoconsum i pèrgoles solars, i avaluïn emplaçaments per a eòlica d’autoconsum;
- Dissenyeu una estratègia municipal de comunitat energètica (espais públics, governança, inscripció al Registre i eines de participació ciutadana).
Més informació: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9531/2116795.pdf
Per a qualsevol consulta sobre l' aplicació pràctica d' aquesta normativa, l' equip jurídic queda a la vostra sencera disposició.
ALCALDEALDIA
